divendres, 12 d’abril del 2013

Confessions d’una sèrie-addicta (II) Happy Endings


Esta setmana és el torn de Happy Endings, una altra sitcom amb joves d’uns trenta i pico, però per contra de la mítica Friends situada a Nova York (com How I met your mother), aquesta està situada a Chicago.



Es tracta de la història de sis joves, una parella feliçment casada: Brad i Jane, una altra parella que només començar la sèrie estan apunt de casar-se, però finalment no: Dave i Alex, i els dos últims personatges actualment no són parella, però a la universitat ho varen ser: Max i Penny. A més cal explicar que Jane i Alex són germanes i que tots es coneixen des de l’època de la universitat.

Max és el gai de la sèrie, ara això sí, quan va conèixer a tota la colla encara no havia eixit de l’armari i era la parella de Penny, que acostuma a dir que Max és un heterosexual al que li agraden els homes, perquè resulta que aquest no respon als cànons habituals dels gais. Max és gandul, desastre, té la casa feta un desastre, no sol tindre feina estable... Arran de la passada relació amb Penny, ella i Max tenen prou complicitat moltes de les trames més boges o fins i tot increïbles corren a càrrec d’ells dos, a més aquests dos personatges són els més divertits en diferència.

Penny quan comença la sèrie representa la soltera que no pare des buscar el seu príncep blau, i certament tracta de buscar-lo, perquè no para d’eixir amb homes, però mai és l’adequat... però si es poseu a veure la sèrie ja veureu que tot arribarà...

La parella estable són Brad i Jane. Ell és un home de negocis i dels que li encanta la seua feina, fins que veiem que sofreix una mena de crisis laboral. El més curiós d’aquest personatge és que té un gustos bastant refinats i seria l’antítesi de Max. Entenem que bona part d’aquesta personalitat es deguda a Jane, que una controladora elevada a la màxima potència, ja que no sols vigila de prop el que fa el seu home, sinó pràcticament quasi cada moviment dels seus amics. Si haguérem de dir qui porta els pantalons en aquesta relació, no hi ha dubte, és Jane, és ella qui decideix i controla tot.

Per últim parlarem de la parella que veiem al primer capítol apunt de casar-se, però finalment no ho fan, perquè Alex s’espanta i deixa a Dave plantat a l’altar. Aquesta parella li costarà refer-se, però poc a poc aniran normalitzant la situació, ja que comparteixen el grup d’amics i s’han de veure després de la plantada a l’altar. Alex és sense dubte la despistada del grup, fins i tot podríem dir innocent i ignorant, però això sí feliç. Ella com havíem dit és la germana de Jane, i com es de suposar la major és la controladora de Jane.  Alex té una tenda de roba i complements a la que no entra gaire gent. Dave és el somiatruites del grup, el que té idees de bomber, però de vegades aquestes idees arriben a bon port. Posseeix un camió de menjar, molt típic dels Estats Units on fa entrepans.

Els lloc de trobament de tots els amics, com a Friends i How I met your mother, és el bar on moltes vegades comença el capítol.

Happy Endings dura uns vint minuts, és una comèdia cent per cent, molt poques vegades ens mostren moments dramàtics. Potser no és tant coneguda com How I met your mother (de la que parlarem més avant), però també és molt divertida i almenys és de les poques sèries que intenten donar-li protagonisme a altres ciutats, no sempre ha de ser Nova York el protagonista! en aquest cas Chicago es mostra en tota la seua plenitud. Sèrie bastant recomanable. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada