¿Quién está ahí?
dijous, 25 de novembre del 2010
dimarts, 23 de novembre del 2010
Emprenedors i emprenedores mobilitzeu-vos!
Tothom diu que ara és el moment dels emprenedors i emprenedores, se suposa que ells són els que crearan un nou model una nova manera de d'organitzar, de produir, de delegar, de treballar, de respirar, al cap i a la fi de viure. Mare meua! menuda responsabilitat, potser fins i tot una mica massa gran.
A dia de hui, em trobe una mica a meitat camí de llançar-me a fer coses de manera autònoma, ja que ningú em contracta, perquè no? Diuen que els emprenedors són els nous creadors, els que resoldran tot, doncs cal formar part d'això, estar en el lloc adequat i el moment adequat. Ara bé, també pot eixir tot malament i no aportar res i quedar-te pitjor que quan vas començar, ja que perdries la teua inversió econòmica i el teu temps.
També és ben cert que hi ha persones que no tenen esperit emprenedor, és a dir, han nascut per a treballar per a alguna altra persona, normalment un emprenedor o emprenedora. I d'altres han nascut per a muntar i desmuntar nous projectes, perquè el seu cor així els ho demana. Però no sé ben bé en quin dels dos llocs em trobe, perquè totes les dues opcions tenen coses positives. Supose que estic a meitat camí i per això trobe que tot té la seua part bona, perquè clar, el risc que suposa llançar-se al món autònom no sempre és fàcilment assumible per qualsevol persona.
Un altre dels aspectes que expliquen els entesos en el tema és que ara millora la situació del món dels emprenedors i emprenedores amb Internet i tota aquesta revolució que està suposant això de la Web 2.0.
Hem de crear de tindre idees i no tindre por de desenvolupar-les, eixa és la teoria, perquè la pràctica sempre pot suposar més dificultosa, perquè superar la por al possible fracàs no és senzill. A més has de tenir una confiança en tu mateix del tot forta, no dubtar en cap moment que el que estàs tirant endavant és el millor i eixirà excel·lentment. Ànims a tots i totes!
publicat a ARAMULTIMÈDIA
dilluns, 15 de novembre del 2010
Tres històries de dones
Anem a reprendre aquest raconet d'escriptura (per a mi) i lectura per a vosaltres, encara que vosaltres també podeu escriure, si voleu, als comentaris de baix. El cas és que hui m'abelleix fer referència a les dones al cinema, que potser no són les que més papers protagonistes tenen, almenys no com les que ara us parlaré. Vull parlar de tres pel·lícules, La Ganadora (The Prize Winner of Defiance, Ohio) del 2005, La Camarera (Waitress) del 2007 i La Camionera (Trucker) del 2008. Totes elles ens són presentades en moments durs de les seues vides. Les dues primeres són maltractades pels seus homes i tenen un matrimoni infeliç i la tercera ja no, perquè és separada.
La primera pel·lícula està basada en una història real d'una ama de casa dels anys 50, principis dels 60. En aquest cas la protagonista, Evelyn Ryan, mare de 10 xiquets i xiquetes, ajuda a portar diners a casa a través de concursos als que envia jingles publicitaris. El seu home Kelly veu com la seua dona aporta més a casa, que ell mateix, que es veu abocat a un treball no desitjat. Aleshores comença a beure i en més d'una ocasió maltracta verbalment i fins i tot una vegada físicament la seua dona. Val a dir que tots els fills estaven en tot moment de part de la mare. Evelyn enlloc d'enfrontar-se al seu home i cantar-li les quaranta, sempre espera que ell canvie, però no ho fa, fins i tot ell els clava en un gran deute, ja que demana una segona hipoteca a la qual no pot fer front i finalment gràcies a un dels concursos d'Evelyn poden fer-hi front. En aquest film podem veure un paper de la dona molt submisa i que suporta bona part dels improperis de l'home, tot i que no es deixa sotmetre del tot. Però mai l'abandona ni l'amenaça baix cap circumstància, sempre és la mediadora de la família.
En canvi en la segon pel·lícula, "La Camarera" trobem una protagonista que treballa a una cafeteria fent pastissos i viu un matrimoni infeliç amb un marit que li controla la vida fins al més mínim detall. Des del principi del film veiem a Jenna, totalment decidida a abandonar al seu home, és per això que està recollint d'amagat diners, ja que ell l'obliga a donar-li tot el que guanya, perquè siga ell qui ho gestione. Però un dia ell li descobreix l'amagatall i a més també s'assabenta que ella està prenyada (del dia que ell la va emborratxar...). Aleshores tots els seus somnis de llibertat s'esvaeixen. Des del moment en que sabem que ella està embarassada comprovem l'odi que li té al bebè que està gestant, ja que és fruit del monstre del seu marit. Però no tot és drama en aquest film, perquè quan inicia les visites al ginecòleg, troba un doctor nou, ja que l'anterior ja s'havia jubilat. Amb aquest nou personatge, el Doctor Pomatter, sent una atracció inusitada i ell també; és per això que tenen un afer que dura fins al dia del seu part, on ella s'adona que el doctor no deixarà mai la seua dona i decideix viure la seu vida amb la seua filla, a la qual, només veure-la descobreix que no pot odia-la i que l'estimarà per sempre. En aquesta història trobem una dona de la vida actual, que tot i esser controlada, fins i tot, econòmicament pel seu marit, decideix finalment tirar pel dret i acabar amb tota la infelicitat que duia al damunt i buscar la seua propi camí a la felicitat.
Per últim en la tercera pel·lícula trobem una protagonista atípica, una camionera que viu sola i va a emborratxar-se al bar amb el veí de la casa del davant. Es tracta d'una pel·lícula que pertany al que alguns anomenen cinema independent. En aquesta història Diane Ford té una vida lliure, tranquil·la i sense deure-li res a ningú. La seua vida transcorre en un camió i alguns pocs dies en una casa menuda amb molt pocs utensilis. Però un bon dia es troba a la porta de casa al seu fill, eixe al que feia un munt de temps que no veia, perquè vivia amb el seu pare, és a dir l'ex de Diane. Ella intenta desfer-se del menut, però és impossible, perquè el pare està a l'hospital amb càncer. Aleshores se n'ha de fer càrrec tant sí com no. El cas és que els començaments foren difícils, ja que fins i tot el nen es portava millor amb el veí que amb ella. Però finalment acaben acoblant-se mare i fill i fins i tot arriben a estimar-se. En esta última història trobem una dona que ja ha sabut plantar cara als mals temps amb el seu home i no ha volgut tornar-se a complicar la vida amb una nova relació, i per això li costa tant acabar estimant al seu propi fill, per la por d'estimar a algú.
En conclusió les dones, almenys si fem cas al cinema com a representatiu de la societat, sembla que anem evolucionant i agafant cada vegada més les regnes de la nostra pròpia vida, sense estar subjugades a cap home que ens haja de marcar per on anar i per on no poder anar. És més, encara ens queda molt de camí per recórrer, perquè encara hem de conquerir moltes més fites i és per això que necessitem més pel·lícules en que les dones siguen les protagonistes absolutes, les valentes, les que tiren endavant amb la seua vida tot i tindre-ho tot en contra.
Per últim m'agradaria que si conegueu alguna pel·lícula semblant a aquestes o amb una temàtica similar o que senzillament us ha agradat per alguna altra raó no deixeu d'escriure un comentari ací mateix o al meu twitter @annamari83.
Més informació
publicat a ARA MULTIMÈDIA
Subscriure's a:
Missatges (Atom)