Hi haurà una novena temporada de How I met your mother

Qualsevol ho podria dir,...esta xica ara que reprèn l’escriptura regular del blog i de sobte para de penjar opinions o ratlladures mentals, de fet alguns dels meus pronòstics han fallat una mica, després vos contaré quins. El cas es que he començat esta setmana a impartir un curs i la preparació del mateix ha sigut durant tot aquest temps que no he escrit, de fet encara em queda prou per preparar i fer, però intentaré recuperar ni que siga almenys la regularitat d’un escrit per setmana :p

By Wolverinedaken

Anem de cara a la barraca, el que m’ha portat a escriure, aquesta errada de pronòstic del que vos parlava abans, doncs resulta que és del final de How I met your mother (tranquils que no vos desvelaré res...no faré cap spoiler). El cas és que no acaba la sèrie (com vaig pronosticar), encara que no anava tant errada, ja que la novena temporada serà especial, de fet tal com es diu a la esta pàgina web http://how-i-met-your-mother.wikia.com/wiki/Season_9 els capítols d’esta temporada seran reconeixibles, ja que seran totalment distints de la resta de la sèrie. Però el que realment acaba donant-me un poc la raó es que tota la novena temporada serà durant el cap de setmana de la boda!!! És a dir, argumentalment ja no hi ha res més que contar, la boda i prou, però tota una temporada per a contar això? Ben és cert que hem de veure, encara, com coneix a la que serà la mare dels seu fills... i dic encara, perquè portem 8 temporades i encara no es coneixen!! El que està clar és que faran flashbacks i flash-forwards, tal i com ens tenen acostumats en aquesta sèrie, però n’hauran de fer molts.

Així que la veritat ha sigut un pronòstic errat a mitges...perquè en realitat no queda més que contar la boda. Ara, ja vos dic jo que la boda la veurem ben vista! De fet no pense perdrem cap capítol, perquè de ben segur s’ho hauran de treballar molt per a estirar tant un cap de setmana. Veure’m que ens tenen preparat!

Un país para comérselo y els descobriments per error o serendipitat

Hui enlloc d’escriure sobre alguna sèrie canviarem un poc, perquè val a dir que la humanitat no sols viu de sèries i pel•lícules, de tant en tant algun programa de televisió també potser un bon aliment per a la nostra ment. Concretament podríem parlar del programa de televisió “Un país para comérselo”, ja que ahir el vaig estar veient i per a variar em va vindre al cap un pensament recurrent...”com m’haguera agradat fer aquest programa!” Sempre menjant, bevent, bones vistes, molta gent interessant! Crec que és en diferència un dels programes més apetitosos de la televisió, mirant a Imanol Arias i a Juan Echanove menjar...encara que siguen les dotze de la nit t’entra fam!

Autor: Jrperise

Però el que em va cridar ahir l’atenció fou el tema calçots. Resulta que estaven per Tarragona, Valls, Reus, Cambrils... i clar havien de parlar dels calçots, un tema que em crida l’atenció des que els vaig provar a Beniarrés a la calçotada popular. El cas és que van explicar que es diuen així, perquè els calcen amb terra, perquè vagen fent-se llargs i també van comentar que quasi que esta manera de cuinar-los es va descobrir per error, ja que conten que a un home se li van cremar els calçots (sense pretendre-ho) i enlloc de llançar-los a la brossa va decidir pelar-los i per tant descobrir la millor manera de menjar calçots.

Aquesta revelació em va fer pensar que aquest no és l’únic descobriment que s’ha fet per casualitat o error. De fet, de seguida em va vindre a la ment el Post It, que es comenta que algú per error no va donar amb una bona manera de fer pegament, pensava que no li havia eixit bé i un company de feina de seguida li va trobar una utilitat al fet que apegara i desapegara i inventaren el Post It. 

I clar, he volgut fer una xicoteta cerca sobre el tema de fer descobriments per error i he anat a par a aquest escrit del bloc “La piedra de Sísifo” on parla del concepte serendipitat, que no vol dir altra cosa que: “Descobriment casual o imprevist fet per un investigador en el curs d'una recerca orientada a altres objectius i amb pressupòsits teòrics diferents” segons el diccionari.cat. 

El concepte aquest és molt curiós ja que molts invents com els raigs X, l’LSD o el microones s’han descobert per casualitat. Si voleu podeu llegir l’escrit del bloc que he mencionat abans, ja que allí en comenten alguns més. Si penseu aquesta serendipitat seria com una inspiració a l’inrevés, perquè d’un error naix un gran descobriment, això sí tant per a un moment inspirat com per a la serendipitat t’han de pillar treballant!  

La casualitat o la causalitat de la càmera estenopeica.

Ahir preparant-me un curs que he de donar en breu vaig descobrir un concepte que no havia sentit mai pel seu nom, tot i que si que sabia de la seua existència, concretament fou la càmera estenopeica. Recorde que de menuts al col·legi amb una capsa de sabates vàrem fer una càmera d’aquestes, és a dir, una càmera sense cap tipus de lent, amb un xicotet orifici actuant d’obturador i un paper fotosensible. D’aquesta manera aconseguíem una fotografia sense haver de revelar i semblava màgic.

Doncs ahir li vaig posar nom a aquest tipus de càmera, mentre em preparava aquest curs, però el millor fou que per la nit llegint El Pais Semanal, que solc llegir durant la setmana em vaig trobar en l’article “El tiempo cabe en una lata” escrit per Borja Hermoso. Precisament aquest reportatge parla d’un projecte que s’està duent a terme arreu del món mitjançant càmeres estenopeiques realitzades en llandes de refresc http://www.timeinacan.org/. Es tracta de posar un paper fotosensible dins la llanda de refresc, fer un orifici de 0,22 mil·límetres de diàmetre, posar una mica de silicona per enganxar la càmera als llocs més curiosos i de deixar un bon temps la càmera fent el seu paper, és a dir, mitjançant l’ennegriment del paper fotosensible, plasmarà el que capta per aquest xicotet orifici.

Aleshores m’assaltà aquest pensament de...”quina casualitat” justament ara que li pose nom a la càmera i el mateix dia llig un article en que uns solarígrafs volen captar des de llocs insospitats la llum, els edificis i a la manera tradicional, com una mena d’homenatge als inventors de la fotografia. Però jo no crec en la casualitat, sinó més bé en la causalitat, és a dir, tot té una causa, un perquè; ja que les coses no passen perquè sí, sinó perquè tu així ho has atret (si seguim la llei de l’atracció) o bé perquè deu haver alguna força superior o destí que ho decideix tot, encara que a mi m’agrada més pensar en la primera opció, que som nosaltres qui ens busquem el nostre propi destí.

Seria molt avorrit pensar que ja està tot escrit (encara que no ho sapiguem), pensar que no podem fer res per canviar el nostre futur no té molta gràcia. Crec que és més interessant i alhora motivador el fet que nosaltres mitjançant les nostres accions, pensaments i decisions som els que canviem i alterem aquest camí que és la nostra vida.

Que en penseu vosaltres?