divendres, 16 de setembre del 2011

Perquè una sèrie de ficció funciona o no…

Aquesta és la pregunta que em vaig fer recentment a causa de l’estrena d’una adaptació espanyola de la sèrie original Cheers a Telecinco. Perquè si ens parem a pensar una mica Cheers, la sèrie nord-americana, va acabar fent 11 temporades, poca broma... però certament tampoc va arrancar amb les millors audiències, però es va decidir continuar en la seua emissió i va ésser una gran sèrie amb multitud de premis (26 Emmys). Fins i tot es va fer un spin off* amb el personatge de Frasier.

Si ara mireu l’adaptació que ha fet Telecinco ha començat amb una bona audiència, però no tant com s’esperaven (ja que es tracta d’una adaptació d’una sèrie d’èxit). Ara caldrà veure quan està disposat T5 a aguantar per veure si fan funcionar la sèrie.

Però el més curiós és com una persona de carrer, vull dir, sense estudis formals envers el món audiovisual, és capaç de decidir amb 15 o 20 minuts si una sèrie és bona o en realitat, més que bona cal dir si li agrada o no. De fet, una coneguda meua així va fer, concretament el marge de temps que li va donar a la sèrie fou fins als primers anuncis que van fer i en aquest moment va decidir que aquella sèrie no li convencia. És més, a l’endemà en Twitter entre les coses més parlades estava l’estrena de Cheers en T5, però no se’n parlava molt bé. 

El més sorprenent de tot açò és amb quina rapidesa podem menystenir una producció audiovisual, ja que darrere d’una ficció com aquesta hi ha molt de treball i molts professionals que deuen entendre d’estos temes i a més, en el cas de Cheers tenien  un altre punt a favor, ja que es tracta d’una adaptació d’una sèrie d’èxit, però al final res de tot això t’assegura un èxit, acaba sent del tot imprevisible, com en la música o altres arts.

Es poden preveure els gustos, modes, agafar als millors actors o cantants... però a la fi és el públic el que decideix que funciona i que no, i no existeix una fórmula màgica que permeta fer cançons, sèries o pel·lícules com a xurros sabent que funcionaran, s’intenta que funcionen, perquè és fan amb aquesta finalitat, però l’última paraula sempre la tenim el públic.

*Spin off: quan d’una sèrie en aquest cas Cheers agafen un dels personatges es fa una nova sèrie amb aquest com a protagonista. Altres exemples serien Friends d’on es va fer Joey (amb no tanta sort) o Siete Vidas i Aida.

publicat a ARAMULTIMÈDIA

dimecres, 7 de setembre del 2011

Magnífic vídeo sobre el Projecte Trèvol!



Hui m'han passat aquest vídeo sobre el Projecte Trèvol i m'ha encantat, perquè en ell es mostra de manera clara el que es fa en aquest projecte i em pareix magnífic.

Al ser d'Ontinyent més o menys coneixia el que es feia en aquest projecte, però potser mai havia vist l'alegria que moltes de les persones que participen ell senten al ser capaços d’integrar-se en la societat, una cosa que gent que no té cap discapacitat no valora.

M’enorgulleix que a Ontinyent existisca un projecte així de recolzament a les persones amb dificultats, encara que si ho pensem una mica tots tenim dificultats, encara que alguns tenen reptes més gran que superar, però són això reptes i no problemes com diu Juan Cambra al final del vídeo.

La més sinceres de les enhorabones a totes les persones involucrades d’una manera o altra en el Projecte Trèvol i en especial als autors d’aquest magnífic vídeo.