dimarts, 31 de maig del 2011

La millor opció

El passat diumenge van haver eleccions municipals i autonòmiques, sempre pot haver un despistat que potser no s'haja assabentat. I a Ontinyent va haver un gran canvi, Lina Insa, la candidata pel PP va perdre un regidor i conseqüentment la majoria absoluta, que era el que l'havia portada a l'alcaldia les passades eleccions del 2007.

El PSPV-PSOE també va perdre vots, un més que la formació popular. El Compromís (Bloc, Iniciativa, Verds) va aconseguir 3 regidors, un gran resultat per aquesta candidatura i EU va tornar al consistori amb un regidor.

Però després d'estos resultats s'obre un camp de possibilitats bastant ample. Hi ha diverses opcions, una seria arribar a un acord tripartit entre el PSPV-PSOE, COMPROMÍS i EU i assumir totes les regidories entre estes tres candidatures, decisió que Lina Insa ja es va encarregar de desprestigiar durant els seus quatre anys d'oposició. Ella al•legava que aquest tipus de formació no és la voluntat del poble, però crec que la senyora Insa esta equivocada, perquè també és voluntat del poble l'elecció dels representats dels altres partits que ella demonitza. Durant els quatre anys de majoria absoluta del PP no m'he sentit representada i crec que jo també forme part d'eixa voluntat del poble que Insa esgrimeix.

Entenc que un tripartit és tant vàlid com una majoria simple o fins i tot una absoluta, tot i que aquesta última no la considere una opció sana per una bona gestió, perquè dóna a un únic partit la possibilitat de fer tot el que vulga durant quatre anys a pesar de les queixes de l'oposició, no tenint en compte així l'opinió de tota la població, expressada amb els diferents representants a l'ajuntament.

Una altra opció que podria donar-se és deixar governar al PP amb una majoria simple, però aquesta opció, si es dona, hauria de fer-se amb una estricta vigilància per part dels tres partits esquerrans. Encara que no es la meua opció preferida.

No compartisc l'opinió que alguna gent ara explica, quan es parla que a la Generalitat Valenciana tenim al PP i que segurament a les pròximes eleccions estatals tindrem també PP i que per aquest raonament seria convenient tindre una alcaldia del PP, perquè així no ens tancaren el reg de les subvencions. No la compartisc per una senzilla raó , quantes inversions se suposa que Lina Insa ens ha portat a Ontinyent en estos quatre anys? I a més, si les comparem amb les que van arribar a Xàtiva, crec que són irrisòries! Per molt que tinguem un govern popular, si és el mateix que teníem, continuarem igual! En els últims quatre anys les inversions estatals (on de moment governa el PSOE) han continuat arribant a pesar de tindre un govern popular, un funcionament normal de subvencions, com ha de ser. No crec que una alcaldia amb Lina Insa ens afavorisca en res, bueno sí, ens afavoreix en la proliferació de maquetes i l'inici d'obres per aconseguir vots a les urnes, perquè les obres del Pont de Sant Vicent sembla que misteriosament s'han aturat.

La veritat no hi ha una solució senzilla per a estes decisions, però el que s'ha de fer és valorar molt bé els pros i els contres de cada opció, però clar, hi ha moltes sensibilitats diferents quan es tracta de posar d'acord a tres partits i no és fàcil. Ara bé, hem de confiar en el que els nostres representants faran amb els nostres vots, que esperem siga el que els votants volem, perquè sinó les pròximes eleccions els nostres representants hauran d'assumir les conseqüències. Certament eixos quatre anys són massa temps per a poder fer efectiva la nostra queixa, però de moment el sistema democràtic és el que és... però sempre podem canviar-lo si tots ens unim!

dilluns, 16 de maig del 2011

dissabte, 14 de maig del 2011

El votant indecís

El votant indecís és del tipus de gent que cada vegada estan més en auge i encara més en una situació com l'actual, on l'esquerra sembla que pren mesures pròpies de la dreta i aquesta critica tot allò que fan, encara que si foren ells els que manaren farien igual o pitjor.

Però cal destacar que l'indecís no és una persona que passe de la política, perquè sinó tindria ben clara la seua decisió, que seria quedar-se a casa al sofà mirant la televisió o potser fer alguna excursió per la serra, en definitiva no votar el dia 22 de maig (ni tant sols per correu).

L'indecís es caracteritza també per fixar-se en tots els cartells electorals que va trobant al seu pas, tots els vídeos, pamflets, mítings... perquè hi sent curiositat, ell vol esbrinar tot mirant la gran quantitat de propaganda emesa qui serà finalment capaç de seduir-lo.

Esta persona indecisa també és el primer de sa casa que obri la targeta censal, per tal de comprovar si les dades estan correctes (tots els anys estan bé, però per si de cas), perquè la seua tendència cap a la indecisió no vol dir que no es preocupe pel seu vot, tot el contrari se'n preocupa massa. També és el que amb més il·lusió obri les cartes que els diferents partits li envien amb les corresponents llistes i potser algun fullet informatiu.

L'indecís té en compte totes les candidatures, no en menysprea cap, per menuda que siga, és més, li fan encara més gràcia les noves formacions, perquè normalment li conten coses noves i no les que sempre conten els partits majoritaris, que es poden resumir en: quan mana un, l'oposició sempre diu que és temps de canviar i quan mana l'altre el mateix, però al revés.

Per a l'indecís són estes, les dues setmanes que viu més intensament, perquè ara estem en el bombardeig sistemàtic fins a la jornada de reflexió, dia en el que com si es tractara d'un ritual ell es prepara i pren la seua decisió, mai abans, perquè per això es va inventar la jornada de reflexió. L'indecís ordenarà alfabèticament totes les llistes de les candidatures que ha anat recopilant al llarg de la campanya, les mirarà, les compararà, les tornarà a ordenar, però esta vegada segons els vots de les eleccions passades. Mirarà de dalt a baix els programes, fullets... I finalment reflexionarà quins seran els beneficis en traurà ell directament, els seus veïns, el seu barri i la seua població en general, per a prendre la seua decisió final.

Els indecisos i indecises diuen que són els que decanten la balança cap a un costat o l'altre, esperem que entre este grup i els convençuts es puga canviar la situació actual a millor, a tots els nivells, i així a les pròximes eleccions potser no calga demanar un vot per al canvi.


publicat a ARAMULTIMÈDIA

dimarts, 10 de maig del 2011

Quan es perd l'esperança

Jordi no va ser un gran estudiant, potser a l'escola sí va arribar a destacar, però no fou difícil amb els companys de classe que tenia. Però a l'institut i la universitat fou un més del montó, no suspenia, però tampoc era el primer de la classe.

Quan va haver acabat la seua carrera de biologia va decidir fer un màster, per allò que deien que quanta més formació millor per a després trobar feina. A més, Jordi havia descobert que la vida d'estudiant s'ha d'aprofitar, perquè és la millor època que segurament tindràs a la teua vida.

Una vegada finalitzat el màster va començar la recerca de feina, al principi semblava difícil, però en mig any va aconseguir una feina per a sis mesos, en realitat era una beca, per això eixa duració. Després de dos mesos sense trobar cap feina que li fera el pes s'adonà que quedava poc per l'estiu, així que decidí buscar feina de socorrista, d'alguna cosa li havia de valdre el curs que va fer quan encara estava a l'institut.

Però la calor se n'anà i tornà el fred de l'hivern. La recerca de feina cada vegada es feia més pesada, poca experiència laboral i una crisi imminent. Alguns amics de Jordi s'havien cansat ja d'esperar a la sopa boba i van marxar nord enllà a aprendre anglès i rentar plats, però Jordi no es resignava a trobar la feina de la seua vida, aquella en la que a pesar de matinar gaudís del temps que li dedicara.
El temps passà, ara ja feia 3 anys que Jordi havia acabat d'estudiar, tres anys d'anar trampejant amb beques, pràctiques, treballs a la piscina... i a pesar de tot encara tenia accés a realitzar alguna entrevista de feina que realment el motivava, però sempre li deien que no. Ben cert és que en aquell moment la crisi ja no era imminent, sinó que estaven apunt d'arribar al punt més baix.

Jordi no sabia ja que fer, tot era donar-li voltes al cap, potser era el seu currículum, la manca d'experiència, potser tenia massa titulacions (un mal molt modern) o directament no hi valia. El seu cap era tot una gran ebullició! Havia perdut l'esperança, es trobava perdut al mig del no res i sense saber per on buscar o a quin lloc dirigir-se.

Calia que Jordi trobés la motivació, però aquesta s'amagava molt bé, però Jordi tenia clar que havia de continuar avant, sí o sí.

Aquest és el final d'esta història, de moment, perquè aquest és el present, incert, però és el que estem vivint, així que caldrà esperar un temps per veure que li passa al nostre protagonista Jordi.

publicat a ARAMULTIMÈDIA