Quan es perd l'esperança

Jordi no va ser un gran estudiant, potser a l'escola sí va arribar a destacar, però no fou difícil amb els companys de classe que tenia. Però a l'institut i la universitat fou un més del montó, no suspenia, però tampoc era el primer de la classe.

Quan va haver acabat la seua carrera de biologia va decidir fer un màster, per allò que deien que quanta més formació millor per a després trobar feina. A més, Jordi havia descobert que la vida d'estudiant s'ha d'aprofitar, perquè és la millor època que segurament tindràs a la teua vida.

Una vegada finalitzat el màster va començar la recerca de feina, al principi semblava difícil, però en mig any va aconseguir una feina per a sis mesos, en realitat era una beca, per això eixa duració. Després de dos mesos sense trobar cap feina que li fera el pes s'adonà que quedava poc per l'estiu, així que decidí buscar feina de socorrista, d'alguna cosa li havia de valdre el curs que va fer quan encara estava a l'institut.

Però la calor se n'anà i tornà el fred de l'hivern. La recerca de feina cada vegada es feia més pesada, poca experiència laboral i una crisi imminent. Alguns amics de Jordi s'havien cansat ja d'esperar a la sopa boba i van marxar nord enllà a aprendre anglès i rentar plats, però Jordi no es resignava a trobar la feina de la seua vida, aquella en la que a pesar de matinar gaudís del temps que li dedicara.

El temps passà, ara ja feia 3 anys que Jordi havia acabat d'estudiar, tres anys d'anar trampejant amb beques, pràctiques, treballs a la piscina... i a pesar de tot encara tenia accés a realitzar alguna entrevista de feina que realment el motivava, però sempre li deien que no. Ben cert és que en aquell moment la crisi ja no era imminent, sinó que estaven apunt d'arribar al punt més baix.

Jordi no sabia ja que fer, tot era donar-li voltes al cap, potser era el seu currículum, la manca d'experiència, potser tenia massa titulacions (un mal molt modern) o directament no hi valia. El seu cap era tot una gran ebullició! Havia perdut l'esperança, es trobava perdut al mig del no res i sense saber per on buscar o a quin lloc dirigir-se.

Calia que Jordi trobés la motivació, però aquesta s'amagava molt bé, però Jordi tenia clar que havia de continuar avant, sí o sí.

Aquest és el final d'esta història, de moment, perquè aquest és el present, incert, però és el que estem vivint, així que caldrà esperar un temps per veure que li passa al nostre protagonista Jordi.

publicat a ARAMULTIMÈDIA