Seria molt fàcil parlar de qualsevol dels motius que últimament ens estan fer eixir al carrer, el tancament dels repetidors de TV3, l'alta tensió a la serra cremada, la crisi… però crec que molta gent n'ha parlat i la veritat estic amb ells.
El tancament de TV3 a País Valencià és vergonyós, perquè açò es tracta de censura, pura i dura en un estat democràtic. I això de la instal·lació d'una línia d'alta tensió en la nostra benvolguda serra, a dia de hui cremada, també té molt de vergonyós. Tenim un govern que dona molta vergonya, però si estan manant deu ser que algú els vota, recomane que qui ho haja fet no ho torne a fer mai més.
Però a mi, a banda d'estes preocupacions col·lectives, també tinc preocupacions personals, concretament últimament em passa bastant pel cap que quan siga major, encara no sé quan em jubilaré i si ho faig no crec que tinga una pensió! Perquè ara diuen que la jubilació serà als 67 anys i conseqüentment per a obtenir la jubilació completa necessitarem treballar 37 anys... i crec que ja vaig tard per a eixe objectiu. I a més tal i com està envellint la societat, és a dir, cada vegada ens morim més vells i també en naixem menys, quan arribem a eixa edat, no hi haurà suficient gent activa per poder mantenir-nos.
I tota aquesta angoixa pel futur em recorda a Emilio Duró, una persona amb una actitud positiva envers la vida, envejable i contagiosa. Ell explica una anècdota, imagineu un ramat de gaseles en l'Àfrica que es veuen amenaçades per un grup de lleons, i en el moment en que un lleó atrapa a una gasela, la resta de gaseles continuen pasturant tranquil·lament, perquè saben que estaran ocupats devorant la presa. Aleshores Duró posa l'exemple que si fos un grup d'humans els que es trobaren en aquesta situació, els supervivents seguirien corrent i viurien angoixats per quan tornaria a atacar-los el lleó. En altres paraules Emilio Duró diu que ens passem la vida patint per coses que encara no han passat. Us recomane que consulteu algun dels vídeos que hi ha d'aquest home per Internet.
Duró té bastant raó, crec que ens arribem a preocupar molt pel futur, però també és normal, en la cultura en la que vivim, hipoteques, préstecs, pagaments en diferents terminis... Però clar, potser no necessitem tot allò que paguem amb aquest tipus de desemborsaments, perquè com diuen ara a un anunci de mobiliari "No és més ric el que més té, sinó el que menys necessita" una frase d'Agustín de Hipona, que té molta raó, perquè la felicitat no es guanya amb diners.
Així que anem a preocupar-se pel que ara a dia de hui ens afecta i per les coses que podem canviar, com la censura de TV3 al País Valencià i l'alta tensió en les nostres serres. De moment això de la jubilació queda molt lluny i no està a les meues mans.
publicat a ARAMULTIMÈDIA
