El iaio Francesc era una d'estes persones inquietes, que tota la vida havia mostrat curiositat i interès per totes les maneres de fer noves que la vida li anava oferint. Com per exemple quan va arribar la televisió, els reproductors musicals... en general qualsevol tipus d'electrodomèstics que li feien la vida més fàcil i còmoda. I no va ser menys quan els ordinadors i Internet van entrar a les nostres vides.
Quan es feien els típics cursos per a gent major, a ell mai li va agradar això de jubilat, en els que els introduïen al món de la informàtica era ell el primer inscriure's. Eixa en part era una de les raons per les que no li agradava el concepte de jubilat, ell no va deixar mai de fer coses, d'interessar-se per les noves tecnologies, de mantindre el seu hortet, de visitar els seus fills i filles i també els respectius nets i netes.
I va haver un dia, a un curs d'estos d'Internet que feien al centre cívic del barri, on el iaio Francesc va descobrir que els correus electrònics i el blog se li havien quedat curts, aleshores el professor va començar a parlar-los de les xarxes socials. A Francesc li queia molt bé el professor, en general es duia molt bé amb la gent, però en especial amb els joves, ell sempre havia tingut un esperit jove i se li notava.
El professor va anar poc a poc explicant-los quines eren les virtuts i desavantatges de les xarxes socials i finalment Francesc va decidir provar això del Facebook, a veure que trobaria allí i si realment li trauria profit. En una setmana el iaio Francesc s'havia tornat tot un expert en esta xarxa social, havia trobat altres persones majors com ell, estava planificant un dinar a casa d'una d'elles i cada dia penjava novetats interessants al seu mur.
Pel temps va comprar-se també un mòbil d'estos que duien Internet incorporat i va decidir provar sort amb el Twitter, una altra xarxa social més instantània i ràpida. Allí va començar aconseguir un fum de seguidors i així d'esta manera anava incorporant més amics al seu Facebook. Francesc es va convertir en tota una eminència en això de la Web 2.0.
A casa, quan se li ajuntava tota la família els nets i les netes sempre jugaven amb el iaio amb els seus mòbils. Ells n'estaven molt orgullosos del seu iaio, era més modern del món. Podia enviar-los SMS, correus electrònics, mencionar-los al Twitter i fins i tot xatejar amb ells al Facebook.
Però un bon dia el iaio Francesc va començar a trobar-se més cansat que de costum. Això no podia presagiar res bo, però ell no va voler alarmar a la família i va anar al metge tot sol. Li van dir que era greu i que necessitava que el cuidaren. Francesc va acatar les normes com un xiquet espantat pel que poguera passar, és per això que es va traslladar a viure amb un dels seus fills.
Durant el primer mes dolent el iaio Francesc va reduir dràsticament la seua presència a les diferents xarxes socials i la gent allà el reclamava, però no sabien que estava passant.
Finalment Francesc va faltar i els seus fills i filles no sabien que fer amb la seua presència digital, no sabien com suprimir, si es podia, el seu compte. Van estar consultant i després de diferents dificultoses gestions van fer el que al seu pare li hagués agradat. Van deixar el seu perfil al Facebook com si fos un memorial, perquè així totes les seues amistats d'Internet li pogueren deixar unes boniques paraules d'acomiadament i els encarregats del Twitter els van fer un gran regal, una còpia de tots els seus tweets (escrits). Al cap i a la fi el iaio havia tingut una important vida 2.0, per això és mereixia un bon acomiadament 2.0.
publicat a ARAMULTIMÈDIA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada