No és defensable

Recorde que quan estudiava a la universitat, allà pel 2004, a l’ assignatura de Relacions Públiques, la nostra professora ens proposava que havíem d’argumentar de manera positiva el fet que el Partit Popular no volguera fer un debat televisat. Només començar ens vam quedar molt parats, la majoria dels companys i companyes no li vèiem cap punt positiu, més bé semblava un signe de debilitat, el fet de no voler debatre amb el teu oponent. Finalment vaig trobar un argument que fou que tenien tant clar el seu programa i la consistència del mateix, que no calia debatre’l, era perfecte i n’estaven segurs al cent per cent. La veritat aquesta idea no era de les millors, perquè també demostra  una gran supèrbia, però era el millor que va passar pel meu cap aquell dia.

La professora ens deia que havíem d’acostumar-nos a defensar punts de vista amb els que potser no estàvem d’acord al cent per cent, ja que seria molt probable que haguérem de treballar a mitjans de comunicació, empreses o qui sap si per a un partit polític i havíem de saber treure’ns les castanyes del foc.  

De fet, si recordeu un poc, aquell any les eleccions es van veure afectades per l’11M, que va acabar amb un munt de grans mentides per part del Partit Popular, en un intent desesperat de no perdre aquelles eleccions, però que no va servir de res.

Però, ara pensareu tots aquesta reflexió a que ve? Doncs molt senzill, ja hem vist dues vegades comparèixer a Rajoy a través d’una pantalla a la sala de premsa per tal de no acceptar cap pregunta per part dels periodistes. A veure, qui té nassos de defensar aquesta decisió o donar-li una argumentació favorable, perquè com en aquell any 2004, no veig res de positiu, sinó una gran por a les preguntes que faran, per tant el senyor Rajoy s’amaga al seu despatx o on siga i grava un vídeo, sincerament em pareix vergonyós i un gran signe de por i debilitat, són tant poregosos que no s’atreveixen respondre a les preguntes dels periodistes. El gran problema és que aquest home, el nostre president, ha de rendir comptes davant de tots nosaltres i no amagar-se i contar sols el que a ell li interessa i la resta s’ho calla.

No és justificable, és vergonyós! Però ací a València, ja en sabem d’això de no contestar als periodistes, Camps n’era tot un expert, però com que tenia molt de morro almenys es dignava a presentar-se a la roda de premsa.

Ja posats com deia Ángel Martín al seu bloc, més val que penge el vídeo en Youtube, així els periodistes s’estalviaran un viatge i potser encara es trauen uns euros amb la publicitat!

La millor opció

El passat diumenge van haver eleccions municipals i autonòmiques, sempre pot haver un despistat que potser no s'haja assabentat. I a Ontinyent va haver un gran canvi, Lina Insa, la candidata pel PP va perdre un regidor i conseqüentment la majoria absoluta, que era el que l'havia portada a l'alcaldia les passades eleccions del 2007.

El PSPV-PSOE també va perdre vots, un més que la formació popular. El Compromís (Bloc, Iniciativa, Verds) va aconseguir 3 regidors, un gran resultat per aquesta candidatura i EU va tornar al consistori amb un regidor.

Però després d'estos resultats s'obre un camp de possibilitats bastant ample. Hi ha diverses opcions, una seria arribar a un acord tripartit entre el PSPV-PSOE, COMPROMÍS i EU i assumir totes les regidories entre estes tres candidatures, decisió que Lina Insa ja es va encarregar de desprestigiar durant els seus quatre anys d'oposició. Ella al•legava que aquest tipus de formació no és la voluntat del poble, però crec que la senyora Insa esta equivocada, perquè també és voluntat del poble l'elecció dels representats dels altres partits que ella demonitza. Durant els quatre anys de majoria absoluta del PP no m'he sentit representada i crec que jo també forme part d'eixa voluntat del poble que Insa esgrimeix.

Entenc que un tripartit és tant vàlid com una majoria simple o fins i tot una absoluta, tot i que aquesta última no la considere una opció sana per una bona gestió, perquè dóna a un únic partit la possibilitat de fer tot el que vulga durant quatre anys a pesar de les queixes de l'oposició, no tenint en compte així l'opinió de tota la població, expressada amb els diferents representants a l'ajuntament.

Una altra opció que podria donar-se és deixar governar al PP amb una majoria simple, però aquesta opció, si es dona, hauria de fer-se amb una estricta vigilància per part dels tres partits esquerrans. Encara que no es la meua opció preferida.

No compartisc l'opinió que alguna gent ara explica, quan es parla que a la Generalitat Valenciana tenim al PP i que segurament a les pròximes eleccions estatals tindrem també PP i que per aquest raonament seria convenient tindre una alcaldia del PP, perquè així no ens tancaren el reg de les subvencions. No la compartisc per una senzilla raó , quantes inversions se suposa que Lina Insa ens ha portat a Ontinyent en estos quatre anys? I a més, si les comparem amb les que van arribar a Xàtiva, crec que són irrisòries! Per molt que tinguem un govern popular, si és el mateix que teníem, continuarem igual! En els últims quatre anys les inversions estatals (on de moment governa el PSOE) han continuat arribant a pesar de tindre un govern popular, un funcionament normal de subvencions, com ha de ser. No crec que una alcaldia amb Lina Insa ens afavorisca en res, bueno sí, ens afavoreix en la proliferació de maquetes i l'inici d'obres per aconseguir vots a les urnes, perquè les obres del Pont de Sant Vicent sembla que misteriosament s'han aturat.

La veritat no hi ha una solució senzilla per a estes decisions, però el que s'ha de fer és valorar molt bé els pros i els contres de cada opció, però clar, hi ha moltes sensibilitats diferents quan es tracta de posar d'acord a tres partits i no és fàcil. Ara bé, hem de confiar en el que els nostres representants faran amb els nostres vots, que esperem siga el que els votants volem, perquè sinó les pròximes eleccions els nostres representants hauran d'assumir les conseqüències. Certament eixos quatre anys són massa temps per a poder fer efectiva la nostra queixa, però de moment el sistema democràtic és el que és... però sempre podem canviar-lo si tots ens unim!

El votant indecís

El votant indecís és del tipus de gent que cada vegada estan més en auge i encara més en una situació com l'actual, on l'esquerra sembla que pren mesures pròpies de la dreta i aquesta critica tot allò que fan, encara que si foren ells els que manaren farien igual o pitjor.

Però cal destacar que l'indecís no és una persona que passe de la política, perquè sinó tindria ben clara la seua decisió, que seria quedar-se a casa al sofà mirant la televisió o potser fer alguna excursió per la serra, en definitiva no votar el dia 22 de maig (ni tant sols per correu).

L'indecís es caracteritza també per fixar-se en tots els cartells electorals que va trobant al seu pas, tots els vídeos, pamflets, mítings... perquè hi sent curiositat, ell vol esbrinar tot mirant la gran quantitat de propaganda emesa qui serà finalment capaç de seduir-lo.

Esta persona indecisa també és el primer de sa casa que obri la targeta censal, per tal de comprovar si les dades estan correctes (tots els anys estan bé, però per si de cas), perquè la seua tendència cap a la indecisió no vol dir que no es preocupe pel seu vot, tot el contrari se'n preocupa massa. També és el que amb més il·lusió obri les cartes que els diferents partits li envien amb les corresponents llistes i potser algun fullet informatiu.

L'indecís té en compte totes les candidatures, no en menysprea cap, per menuda que siga, és més, li fan encara més gràcia les noves formacions, perquè normalment li conten coses noves i no les que sempre conten els partits majoritaris, que es poden resumir en: quan mana un, l'oposició sempre diu que és temps de canviar i quan mana l'altre el mateix, però al revés.

Per a l'indecís són estes, les dues setmanes que viu més intensament, perquè ara estem en el bombardeig sistemàtic fins a la jornada de reflexió, dia en el que com si es tractara d'un ritual ell es prepara i pren la seua decisió, mai abans, perquè per això es va inventar la jornada de reflexió. L'indecís ordenarà alfabèticament totes les llistes de les candidatures que ha anat recopilant al llarg de la campanya, les mirarà, les compararà, les tornarà a ordenar, però esta vegada segons els vots de les eleccions passades. Mirarà de dalt a baix els programes, fullets... I finalment reflexionarà quins seran els beneficis en traurà ell directament, els seus veïns, el seu barri i la seua població en general, per a prendre la seua decisió final.

Els indecisos i indecises diuen que són els que decanten la balança cap a un costat o l'altre, esperem que entre este grup i els convençuts es puga canviar la situació actual a millor, a tots els nivells, i així a les pròximes eleccions potser no calga demanar un vot per al canvi.

publicat a ARAMULTIMÈDIA

Pactar amb el diable

Al Partit Popular igualment que al Partit Socialista han aparegut al llarg de la història diferents casos de corrupció i d'altres tipus de problemes amb la llei, és el que comporta el poder, almenys a nivell autonòmic o estatal. Perquè alcaldies d'Esquerra Unida, Iniciativa, Bloc... si que han hagut i hi hauran. 

Però que tindrà el poder! sembla que et posa just a la vora de la línia que separa el bé del mal. I clar una vegada ja estàs al costat d'eixa línia sembla molt fàcil creuar-la i el poder acaba temptant-te. Eixes temptacions vindrien a ser com una nit de borratxera, en la que et deixes endur i potser acabes a un portal reballat preguntant-te "però com he pogut arribar ací?". I normalment a eixes altures ja és massa tard per corregir o tornar enrere, perquè els que t'han temptat ja no et deixaran tornar a l'altra banda de la línia.

I és que com sempre conten a les pel·lícules o qualsevol novel·la tenim diferents camins a seguir en la nostra vida, alguns no porten enlloc, però hi ha d'altres com el tortuós, llarg i difícil i un altre senzill, curt i ràpid. Si agafem aquest últim camí estem fent un pacte amb el diable i això sempre té unes conseqüències, potser no immediates, però tard o d'hora les hauràs de pagar. I potser en eixe moment la bola s'ha fet tant grossa que ja no té solució.

Menuda reflexió més maniqueista, ja em sabreu disculpar... però de vegades el sembla així de blanc o negre, bo o dolent. Esperem que tot canvie a millor a les pròximes eleccions!

publicat a ARAMULTIMÈDIA